La sentència del Tribunal Suprem de maig de 2026 ha generat una resposta jurídica immediata. Diversos despatxos d'advocats especialitzats en dret laboral públic han anunciat que presentaran denúncies davant la Comissió Europea, en considerar que el fallo vulnera la Directiva comunitària 1999/70 sobre contractes temporals.

El Suprem limita la fixesa a qui va superar una oposició sense obtenir plaça. Per a la resta d'interins en situació d'abús, preveu únicament una doble indemnització per danys materials i morals. Els lletrats impugnants sostenen que aquesta solució no compleix els estàndards europeus de correcció del frau.

Indemnitzacions insuficients
La compensació econòmica fixada pel Suprem, segons els advocats, no té caràcter punitiu ni dissuasori, tal com exigeix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Discriminació interna
El fallo no ofereix solució equivalent al personal interí i funcionari que litiga per la via contenciosa-administrativa, generant un tracte desigual dins del mateix sector públic.

Contradicció amb la sentència Obadal
El TJUE ja va determinar, en el cas Obadal (abril de 2026), que la figura de l'indefinit no fix i la indemnització per cessament no corregeixen eficaçment l'abús de temporalitat. Els lletrats consideren que el Suprem reitera una solució que Europa ja va rebutjar.

La batalla legal es trasllada ara a Brussel·les. Espanya té fins al 29 de juliol de 2026 per reformar l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) i donar una resposta definitiva a l'abús de la contractació temporal a l'Administració.

En les seves sentències de l'11 i el 12 de maig de 2026, l'Alt Tribunal conclou que encadenar contractes temporals de manera abusiva no genera, per si sol, el dret a convertir-se en empleat fix. La fixesa queda reservada a un perfil molt específic de treballador.

La decisió respon, en particular, a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas Obadal, dictada l'abril de 2026, que qüestionava si les mesures antiabús adoptades per Espanya eren prou efectives, proporcionades i dissuasòries d'acord amb el dret europeu.

El Suprem estableix quatre condicions acumulatives. Cal complir-les totes:

Haver superat una oposició o concurs-oposició d'accés lliure
El procés selectiu ha d'haver estat convocat sota els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, per cobrir places de caràcter estructural.

No haver obtingut plaça únicament per insuficiència de vacants
Haver aprovat les proves però quedar-se sense destinació perquè el nombre de candidats aptes va superar les places ofertes.

Haver patit temporalitat abusiva amb posterioritat
Que, després d'aquell procés selectiu, el treballador hagi continuat vinculat a l'administració mitjançant contractes temporals encadenats de manera abusiva.

Que el procés fos per a places estructurals, no per a borses temporals
Queden expressament exclosos els treballadors que únicament van superar convocatòries de borsa o llistes d'ocupació temporal.

El Suprem considera que, en aquests casos, la fixesa és compatible amb la Constitució perquè el treballador ja va acreditar públicament la seva capacitat en un procés competitiu.

Sense fixesa per als qui no van superar cap oposició

El Suprem rebutja la conversió automàtica en fixos per als qui mai no hagin superat un procés selectiu reglamentari. Una fixesa generalitzada vulneraria els principis d'igualtat, mèrit i capacitat de la Constitució Espanyola i de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), a més de perjudicar el dret d'accés a l'ocupació pública de la resta de ciutadans.

Per a aquests treballadors, la via de reparació serà principalment econòmica.

Indemnitzacions i mesures reparadores

El Suprem insisteix que les mesures adoptades han de ser efectives, proporcionades i dissuasòries, en línia amb el que exigeix el dret europeu. Les compensacions previstes són:

· Indemnització per cessament 20 dies per any treballat

· Topall màxim 12 mesos de salari total

Danys materials i morals

Els treballadors també podran reclamar els danys materials i morals derivats de l'abús de temporalitat, més enllà de la indemnització per cessament.

Sanció a les administracions

Quan s'acrediti abús de temporalitat, els tribunals podran derivar el cas a la Inspecció de Treball perquè s'obri expedient sancionador contra l'administració responsable.

Cronologia

Abril 2026 El TJUE dicta sentència en el cas Obadal i qüestiona si les mesures antiabús espanyoles són prou dissuasòries.

11 i 12 de maig de 2026 El Tribunal Suprem dicta doctrina definitiva: la fixesa només és possible per als qui van aprovar una oposició sense obtenir plaça per manca de vacants.

Punts clau de la nova doctrina

· La fixesa no és automàtica ni general per a tots els interins.

· Haver aprovat una oposició per a plaça estructural passa a ser el requisit essencial.

· Les borses de treball i els processos d'ocupació temporal queden exclosos.

· L'abús de temporalitat pot generar indemnitzacions i reclamació de danys.

· Els tribunals poden derivar casos a la Inspecció de Treball per sancionar les administracions.

· La doctrina busca adaptar-se a les exigències del TJUE sense vulnerar la Constitució Espanyola.

Impacte i abast

Aquesta decisió marcarà previsiblement el rumb dels procediments judicials oberts a tot Espanya sobre abús de temporalitat al sector públic. Els sectors més afectats són:

· Sanitat

· Educació

· Administració local

· Resta del sector públic

Les plataformes d'interins consideren que la resolució queda lluny de la fixesa general reclamada durant anys. Les administracions, en canvi, defensen que el criteri preserva l'accés a l'ocupació pública d'acord amb la Constitució.

Aquest resum té caràcter informatiu. Per a assessorament personalitzat segons la teva situació concreta (sector, antiguitat, oposicions superades), consulta'ns del dret laboral o administratiu.

El tribunal europeu conclou que el marc legal espanyol no penalitza adequadament els abusos en l'encadenament de contractes temporals a les administracions.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència que posa en qüestió de manera frontal el model espanyol de contractació temporal en el sector públic. Segons el tribunal, la normativa vigent i la interpretació que n'han fet els jutges espanyols vulneren de forma clara les directives comunitàries en matèria laboral.

El TJUE assenyala que quan una administració encadena successius contractes temporals amb un mateix treballador, les mesures correctores previstes a Espanya no constitueixen una sanció real ni efectiva. Transformar aquests contractes en "indefinits no fixos" no soluciona el problema, ja que, a ulls del tribunal, aquesta figura "manté una relació laboral de naturalesa temporal i, per tant, de precarietat", sense eliminar les conseqüències de l'incompliment del dret europeu.

Tampoc es considera suficient la indemnització de 20 dies per any treballat —amb un límit de 12 mensualitats— prevista quan l'administració extingeix el contracte. El TJUE critica a més que el règim de responsabilitat de les administracions en aquests casos sigui "ambigu, abstracte i imprevisible", i apunta que les conseqüències haurien de recaure de manera més directa sobre les institucions i, fins i tot, sobre el personal responsable de les decisions de contractació.

D'altra banda, el tribunal europeu també qüestiona que els processos d'estabilització de places —molt emprats els darrers anys— siguin una resposta vàlida als abusos en la temporalitat, ja que hi pot participar qualsevol candidat que compleixi els requisits, no només els afectats per la precarietat.

Aquesta resolució arriba com a resposta a una qüestió prejudicial elevada pel Tribunal Suprem espanyol, que demanava orientació sobre quines mesures hauria d'adoptar l'Estat davant els abusos en la contractació temporal pública. El cas concret que va motivar la consulta és el d'una treballadora de la Comunitat de Madrid, que durant vuit anys va anar encadenant contractes temporals i a qui els tribunals espanyols van negar la condició de treballadora fixa.

L'abast de la sentència és ampli: podria afectar funcionaris interins, laborals temporals, estatutaris temporals del sector sanitari i personal docent interí. Les comunitats autònomes, que gestionen sanitat i educació, serien les més impactades, juntament amb les empreses públiques.

Ara bé, la sentència no és d'aplicació immediata ni automàtica. Caldrà que el Tribunal Suprem adapti la seva jurisprudència i doni instruccions als tribunals inferiors sobre com aplicar la nova doctrina. Podria elevar les indemnitzacions, exigir formes de vinculació laboral més estables que l'indefinit no fix i reconsiderar el paper dels processos d'estabilització.

El que sí que obre aquesta sentència és la porta a una allau de reclamacions per part dels treballadors afectats, per via administrativa i judicial, i no es descarta que tot plegat acabi forçant una reforma de l'Estatut del Treballador Públic. El govern espanyol, mentrestant, ha volgut minimitzar l'impacte, assegurant que la sentència no obliga a convertir els temporals en fixos ni afecta l'Administració General de l'Estat, on la temporalitat és del 4%, i que la responsabilitat recau principalment sobre les autonomies i els ajuntaments.

Ara s'hi ha afegit la d'un jutjat de primera instància de Terrassa que --per primera vegada-- reconeix el dret a cobrar una indemnització a un interí del Departament d'Interior que va consolidar el seu lloc de treball per mèrits després de divuit anys d'encadenar contractes laborals.

Va treballar des del 2005 com a operador de control, fins que, a principis de l'any passat, va poder superar el concurs de mèrits i convertir-se en fix. Llavors el Departament d'Interior va finalitzar el seu contracte temporal i, immediatament després, el va donar d'alta amb el contracte ja de caràcter indefinit.

Però el treballador va decidir reclamar una compensació econòmica pels molts anys de precarietat. I el jutge, en una sentència de nou pàgines, condemna el Departament d'Interior a pagar-li una indemnització que ha fixat en 20.845 euros, una mica inferior a la que demanava l'advocat del treballador, Pau Albert Martí de M&R ADVOCATS, que, de tota manera, celebra la reparació:

"Ja es va advertir que molta d'aquesta gent estabilitzada tindria dret a la indemnització, que molta gent la reclamaria i els òrgans judicials ens estan començant a donar la raó."

No és estrany, segons aquest advocat, ja que el criteri que ha fixat el Tribunal de Justícia Europeu va en aquesta línia de "castigar" les administracions que hagin abusat de la temporalitat:

"El TJUE ja ha dit moltes vegades que, o s'ha de donar la fixesa de forma automàtica, o bé s'ha d'abonar una indemnització que sancioni l'administració, que compensi els danys i que en definitiva desincentivi novament aquestes bosses d'interinititat."

Pau Albert Martí de M&R ADVOCATS assegura que l'administració ja ha aconseguit reduir la temporalitat estructural i que, ara, li toca rescabalar les persones que l'han patida durant anys.

La Generalitat ja ha indemnitzat els interins que no hi van poder optar o no van superar el concurs de mèrits o concurs d'oposició i que s'han quedat sense contracte. A més, també hi ha algun cas en què, un cop consolidat el lloc de feina en el concurs extraordinari d'oposicions, la Generalitat ha estat condemnada a pagar-los una indemnització.

De fet, una sentència del Tribunal Superior de Justícia alerta que són conscients que en aquesta qüestió s'estan generant molts litigis i que segurament hauran d'afrontar-ho, "valorant si es compleixen els pronunciaments del TJUE per l'accés dels interins a un lloc de treball indefinit".

L'administració catalana està a punt de tancar el procés extraordinari d'estabilització d'interins. Ha aconseguit reduir la temporalitat estructural dels treballadors públics a poc més del 6%.

Entre el personal d'Administració i d'Ensenyament, uns 21.000 treballadors han passat de ser interins a fixos per mèrits, i uns 15.000 gràcies al procés d'oposicions extraordinari. A aquestes dades falta sumar-hi el personal de Salut que encara està fent proves. L'objectiu final és arribar a estabilitzar 60.000 llocs de treball.

La Comissió Europea ha obert un nou expedient a Espanya perquè considera que encara no protegeix prou els treballadors públics de l'abús dels contractes temporals, i li dona 2 mesos per posar-hi remei.

L'expedient, que s'ha fet públic aquest dijous, afirma que la legislació espanyola contradiu les directives de la UE, que exigeixen prevenir i, si cal, sancionar aquests abusos al sector públic.

En la nota en la qual ha comunicat l'obertura de l'expedient, la Comissió Europea diu que els canvis legislatius que ha fet Espanya des que el 2015 la va comminar a solucionar aquest problema no són suficients:

"La Comissió considera que les noves normes espanyoles encara no aborden prou les qüestions identificades, especialment pel que fa a l'eficàcia de les sancions."

La nota cita un exemple: si un treballador denuncia als jutjats un cas de temporalitat abusiva i li donen la raó, la indemnització a Espanya és sempre la mateixa, independentment del temps de durada de l'abús.

Així, encara que encadeni 20 o 30 anys de contractes temporals, aquesta persona cobrarà la mateixa indemnització que una altra que hagi estat molts menys anys treballant, cosa que la Comissió considera discriminatori.

A més, si renuncia a la feina per alguna raó després d'estar molts anys treballant amb contractes temporals, no té dret a cap indemnització, encara que un tribunal consideri que ha estat abusiu.

A finals de juliol, la Comissió ja va avisar Espanya d'aquestes deficiències en la legislació espanyola, i li va donar 2 mesos per resoldre-ho, el mateix termini que li ha posat ara.

En aquella ocasió, els aspectes que va destacar la comissió van ser el càlcul de l'antiguitat, el dret a vacances i a poder gaudir de certs tipus d'excedències i itineraris professionals.

El 2014 la Comissió ja va instar Espanya a posar fi a l'abús de la temporalitat al sector públic, i el 2020 s'hi va afegir una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el mateix sentit en l'àmbit de la sanitat.

Aquesta pressió de la UE va portar el juliol del 2021 a l'anunci d'un pla per regularitzar més de 300.000 interins amb més de tres anys d'antiguitat de totes les administracions que ocupaven places estructurals.

Llavors es va posar el 31 de desembre del 2024 com a "data límit improrrogable" per haver-los regularitzat a tots, i també es van pactar indemnitzacions per als interins que no superessin les oposicions.

Així, els últims anys han sovintejat nous pronunciaments de la Unió Europea reclamant-ho a Espanya i les notícies sobre els processos en marxa per fer les regularitzacions en les diferents administracions.

Unes 250 persones s'han concentrat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant el Palau de la Generalitat, per reclamar al Govern que doni una "resposta adequada" a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que avala convertir els treballadors interins en indefinits -sense considerar els funcionaris- com a mesura per sancionar l'abús de contractes temporals a l'Estat.

"Fixesa, ja" ha estat el clam d'aquesta protesta, acompanyada per altres missatges com "Cap interina al carrer" o, en una pancarta, "Generalitat, compleix, Europa t'ho exigeix".

La Plataforma d'Afectats per la Funció Pública calcula que hi pot haver uns 100.000 interins a Catalunya que han encadenat contractes durant anys.

Els interins demanen l'"estabilització immediata de totes les persones en abús de temporalitat, incloses les cessades en el procés d'estabilització" i per això insten el Govern a impulsar un decret llei que doni "resposta adequada" a la decisió del TJUE.

També reclamen que la Funció Pública catalana garanteixi un desplegament real de la carrera professional, amb la previsió de convocatòries de concursos i promocions internes que corresponguin a un "model actualitzat al segle XXI".

Els interins assenyalen diverses "injustícies" del procés d'estabilització del 2021, com que el nombre de places fos inferior al de professionals en situació d'abús de temporalitat, de manera que "persones amb una trajectòria impecable i altament qualificada han estat cessades".

La Justicia Europea considera que tots aquells treballadors que han encadenat contractes d'interinatge durant anys s'han de convertir en indefinits. La sentencia diu que es una manera de corregir o sancionar les administracions que han abusat d'aquests contractes.

El Tribunal de Luxemburg respon d'aquesta manera a les dues questions prejudicials que li va plantejar el jutjat numero 17 de Barcelona i que afecten tres treballadores que durant anys han encadenat contractes d'interinatge a la Generalitat.

El text puntualitza que les treballadores no adquiririen la condicio de funcionaries de carrera, malgrat quedar subjectes a les mateixes condicions d'acomiadament. Per tant, no tindrien els mateixos drets, per exemple, a l'hora de fer concursos de trasllat o altres promocions.

La clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l'annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el Treball de Durada Determinada, s'ha d'interpretar en el sentit que no s'oposa a una normativa nacional d'acord amb la qual l'abús en la utilització de successius contractes o relacions d'ocupació de durada determinada al sector públic es produeix quan l'Administració Pública en qüestió no compleix els terminis que el dret intern estableix per proveir la plaça ocupada per l'empleat públic temporal de què es tracti, per quant, en una situació semblant, aquests contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada cobreixen necessitats d'aquesta Administració que no són provisionals, sinó permanents i estables.

La clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l'annex de la Directiva 1999/70, a la llum dels principis de proporcionalitat i de reparació íntegra del perjudici sofert, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una jurisprudència i a una normativa nacionals que contemplen com a mesures per sancionar la utilització abusiva de contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada, respectivament, el manteniment de l'empleat públic afectat fins a la convocatòria i resolució de processos selectius per l'Administració ocupadora i la convocatòria d'aquests processos i l'abonament d'una compensació econòmica amb un límit doble màxim a favor únicament de l'empleat públic que no superi aquests processos, quan aquestes mesures no siguin mesures proporcionades ni mesures suficientment efectives i dissuasòries per garantir la plena eficàcia de les normes adoptades en virtut de la clàusula esmentada 5.

La clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l'annex de la Directiva 1999/70, a la llum de l'article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, s'ha d'interpretar en el sentit que, mancant mesures adequades en el Dret nacional per prevenir i, si escau, sancionar, d'acord amb la clàusula 5, els abusos derivats de la utilització de contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada, la conversió d'aquests contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada en contractes o relacions d'ocupació per temps indefinit pot constituir aquesta mesura, sempre que aquesta conversió no impliqui una interpretació contra la llei del Dret nacional.

El govern espanyol ha decidit prohibir els contractes "per trucada" o "de zero hores", limitar el periode de prova a les empreses i fer que tots els contractes siguin indefinits i a temps complet si no s'indica el contrari, "si les condicions no consten per escrit".

Les modificacions a l'Estatut dels Treballadors s'han aprovat. L'executiu ha aprofitat l'aprovacio de la transposicio d'una directiva europea sobre condicions laborals transparents i previsibles, que passa ara al Congres dels Diputats.

L'adaptacio d'aquesta directiva, que busca reforcar el dret que les condicions de treball siguin previsibles, esta pendent de la legislacio espanyola des d'agost del 2022.

Ja s'han publicat les llistes d'una part dels interins de la funció pública de la Generalitat que passaran a ser funcionaris o personal laboral en haver superat el concurs de mèrits. Les pots consultar en aquest enllaç.

En total, són 9.459 treballadors que des d'abans del gener del 2016 estaven treballant com a interins i que passaran a tenir un contracte indefinit sense haver de fer un examen. Han consolidat el seu lloc de treball per coneixements, experiència i altres requisits.

D'aquests, 6.717 seran funcionaris de carrera, i 2.742 seran personal laboral de ple dret abans de finals d'any.

Aquestes són les primeres places estabilitzades per un concurs de mèrits, o sigui, sense necessitat d'anar a concurs d'oposició.

Les persones que no entrin per concurs de mèrits podran optar a presentar-se a les places que es convocaran per un concurs d'oposició que tindrà en compte els mèrits, però també el resultat de les proves, que no seran eliminatòries.

En total, els acords entre la Generalitat i els sindicats més representatius a la funció pública preveuen estabilitzar d'aquesta manera 19.244 interins.

Es preveu que al final de tot el procés, uns 50.000 interins de la Generalitat puguin ser funcionaris o personal laboral de ple dret.

Entra en vigor la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública.

Ara els interins que ocupin la mateixa plaça durant més de 5 anys podran quedar-se-la sol amb un concurs de mèrits, sense haver de passar per concurs d'oposició.

Però tots aquells interins a les administracions que cobreixin una plaça menys de 5 anys hauran d'afrontar una oposició per quedar-se amb la plaça. Aquests interins tindran avantatges respecte a altres opositors, doncs la fase de concurs ponderarà un 40% i l'experiència serà l'element determinant a la valoració, i els exercicis de la fase d'oposició es podran considerar no eliminatoris.