Ara s'hi ha afegit la d'un jutjat de primera instància de Terrassa que --per primera vegada-- reconeix el dret a cobrar una indemnització a un interí del Departament d'Interior que va consolidar el seu lloc de treball per mèrits després de divuit anys d'encadenar contractes laborals.

Va treballar des del 2005 com a operador de control, fins que, a principis de l'any passat, va poder superar el concurs de mèrits i convertir-se en fix. Llavors el Departament d'Interior va finalitzar el seu contracte temporal i, immediatament després, el va donar d'alta amb el contracte ja de caràcter indefinit.

Però el treballador va decidir reclamar una compensació econòmica pels molts anys de precarietat. I el jutge, en una sentència de nou pàgines, condemna el Departament d'Interior a pagar-li una indemnització que ha fixat en 20.845 euros, una mica inferior a la que demanava l'advocat del treballador, Pau Albert Martí de M&R ADVOCATS, que, de tota manera, celebra la reparació:

"Ja es va advertir que molta d'aquesta gent estabilitzada tindria dret a la indemnització, que molta gent la reclamaria i els òrgans judicials ens estan començant a donar la raó."

No és estrany, segons aquest advocat, ja que el criteri que ha fixat el Tribunal de Justícia Europeu va en aquesta línia de "castigar" les administracions que hagin abusat de la temporalitat:

"El TJUE ja ha dit moltes vegades que, o s'ha de donar la fixesa de forma automàtica, o bé s'ha d'abonar una indemnització que sancioni l'administració, que compensi els danys i que en definitiva desincentivi novament aquestes bosses d'interinititat."

Pau Albert Martí de M&R ADVOCATS assegura que l'administració ja ha aconseguit reduir la temporalitat estructural i que, ara, li toca rescabalar les persones que l'han patida durant anys.

La Generalitat ja ha indemnitzat els interins que no hi van poder optar o no van superar el concurs de mèrits o concurs d'oposició i que s'han quedat sense contracte. A més, també hi ha algun cas en què, un cop consolidat el lloc de feina en el concurs extraordinari d'oposicions, la Generalitat ha estat condemnada a pagar-los una indemnització.

De fet, una sentència del Tribunal Superior de Justícia alerta que són conscients que en aquesta qüestió s'estan generant molts litigis i que segurament hauran d'afrontar-ho, "valorant si es compleixen els pronunciaments del TJUE per l'accés dels interins a un lloc de treball indefinit".

L'administració catalana està a punt de tancar el procés extraordinari d'estabilització d'interins. Ha aconseguit reduir la temporalitat estructural dels treballadors públics a poc més del 6%.

Entre el personal d'Administració i d'Ensenyament, uns 21.000 treballadors han passat de ser interins a fixos per mèrits, i uns 15.000 gràcies al procés d'oposicions extraordinari. A aquestes dades falta sumar-hi el personal de Salut que encara està fent proves. L'objectiu final és arribar a estabilitzar 60.000 llocs de treball.

La Comissió Europea ha obert un nou expedient a Espanya perquè considera que encara no protegeix prou els treballadors públics de l'abús dels contractes temporals, i li dona 2 mesos per posar-hi remei.

L'expedient, que s'ha fet públic aquest dijous, afirma que la legislació espanyola contradiu les directives de la UE, que exigeixen prevenir i, si cal, sancionar aquests abusos al sector públic.

En la nota en la qual ha comunicat l'obertura de l'expedient, la Comissió Europea diu que els canvis legislatius que ha fet Espanya des que el 2015 la va comminar a solucionar aquest problema no són suficients:

"La Comissió considera que les noves normes espanyoles encara no aborden prou les qüestions identificades, especialment pel que fa a l'eficàcia de les sancions."

La nota cita un exemple: si un treballador denuncia als jutjats un cas de temporalitat abusiva i li donen la raó, la indemnització a Espanya és sempre la mateixa, independentment del temps de durada de l'abús.

Així, encara que encadeni 20 o 30 anys de contractes temporals, aquesta persona cobrarà la mateixa indemnització que una altra que hagi estat molts menys anys treballant, cosa que la Comissió considera discriminatori.

A més, si renuncia a la feina per alguna raó després d'estar molts anys treballant amb contractes temporals, no té dret a cap indemnització, encara que un tribunal consideri que ha estat abusiu.

A finals de juliol, la Comissió ja va avisar Espanya d'aquestes deficiències en la legislació espanyola, i li va donar 2 mesos per resoldre-ho, el mateix termini que li ha posat ara.

En aquella ocasió, els aspectes que va destacar la comissió van ser el càlcul de l'antiguitat, el dret a vacances i a poder gaudir de certs tipus d'excedències i itineraris professionals.

El 2014 la Comissió ja va instar Espanya a posar fi a l'abús de la temporalitat al sector públic, i el 2020 s'hi va afegir una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el mateix sentit en l'àmbit de la sanitat.

Aquesta pressió de la UE va portar el juliol del 2021 a l'anunci d'un pla per regularitzar més de 300.000 interins amb més de tres anys d'antiguitat de totes les administracions que ocupaven places estructurals.

Llavors es va posar el 31 de desembre del 2024 com a "data límit improrrogable" per haver-los regularitzat a tots, i també es van pactar indemnitzacions per als interins que no superessin les oposicions.

Així, els últims anys han sovintejat nous pronunciaments de la Unió Europea reclamant-ho a Espanya i les notícies sobre els processos en marxa per fer les regularitzacions en les diferents administracions.

Unes 250 persones s'han concentrat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant el Palau de la Generalitat, per reclamar al Govern que doni una "resposta adequada" a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que avala convertir els treballadors interins en indefinits -sense considerar els funcionaris- com a mesura per sancionar l'abús de contractes temporals a l'Estat.

"Fixesa, ja" ha estat el clam d'aquesta protesta, acompanyada per altres missatges com "Cap interina al carrer" o, en una pancarta, "Generalitat, compleix, Europa t'ho exigeix".

La Plataforma d'Afectats per la Funció Pública calcula que hi pot haver uns 100.000 interins a Catalunya que han encadenat contractes durant anys.

Els interins demanen l'"estabilització immediata de totes les persones en abús de temporalitat, incloses les cessades en el procés d'estabilització" i per això insten el Govern a impulsar un decret llei que doni "resposta adequada" a la decisió del TJUE.

També reclamen que la Funció Pública catalana garanteixi un desplegament real de la carrera professional, amb la previsió de convocatòries de concursos i promocions internes que corresponguin a un "model actualitzat al segle XXI".

Els interins assenyalen diverses "injustícies" del procés d'estabilització del 2021, com que el nombre de places fos inferior al de professionals en situació d'abús de temporalitat, de manera que "persones amb una trajectòria impecable i altament qualificada han estat cessades".

La Justicia Europea considera que tots aquells treballadors que han encadenat contractes d'interinatge durant anys s'han de convertir en indefinits. La sentencia diu que es una manera de corregir o sancionar les administracions que han abusat d'aquests contractes.

El Tribunal de Luxemburg respon d'aquesta manera a les dues questions prejudicials que li va plantejar el jutjat numero 17 de Barcelona i que afecten tres treballadores que durant anys han encadenat contractes d'interinatge a la Generalitat.

El text puntualitza que les treballadores no adquiririen la condicio de funcionaries de carrera, malgrat quedar subjectes a les mateixes condicions d'acomiadament. Per tant, no tindrien els mateixos drets, per exemple, a l'hora de fer concursos de trasllat o altres promocions.

La clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l'annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el Treball de Durada Determinada, s'ha d'interpretar en el sentit que no s'oposa a una normativa nacional d'acord amb la qual l'abús en la utilització de successius contractes o relacions d'ocupació de durada determinada al sector públic es produeix quan l'Administració Pública en qüestió no compleix els terminis que el dret intern estableix per proveir la plaça ocupada per l'empleat públic temporal de què es tracti, per quant, en una situació semblant, aquests contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada cobreixen necessitats d'aquesta Administració que no són provisionals, sinó permanents i estables.

La clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l'annex de la Directiva 1999/70, a la llum dels principis de proporcionalitat i de reparació íntegra del perjudici sofert, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una jurisprudència i a una normativa nacionals que contemplen com a mesures per sancionar la utilització abusiva de contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada, respectivament, el manteniment de l'empleat públic afectat fins a la convocatòria i resolució de processos selectius per l'Administració ocupadora i la convocatòria d'aquests processos i l'abonament d'una compensació econòmica amb un límit doble màxim a favor únicament de l'empleat públic que no superi aquests processos, quan aquestes mesures no siguin mesures proporcionades ni mesures suficientment efectives i dissuasòries per garantir la plena eficàcia de les normes adoptades en virtut de la clàusula esmentada 5.

La clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l'annex de la Directiva 1999/70, a la llum de l'article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, s'ha d'interpretar en el sentit que, mancant mesures adequades en el Dret nacional per prevenir i, si escau, sancionar, d'acord amb la clàusula 5, els abusos derivats de la utilització de contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada, la conversió d'aquests contractes successius o relacions d'ocupació de durada determinada en contractes o relacions d'ocupació per temps indefinit pot constituir aquesta mesura, sempre que aquesta conversió no impliqui una interpretació contra la llei del Dret nacional.

El govern espanyol ha decidit prohibir els contractes "per trucada" o "de zero hores", limitar el periode de prova a les empreses i fer que tots els contractes siguin indefinits i a temps complet si no s'indica el contrari, "si les condicions no consten per escrit".

Les modificacions a l'Estatut dels Treballadors s'han aprovat. L'executiu ha aprofitat l'aprovacio de la transposicio d'una directiva europea sobre condicions laborals transparents i previsibles, que passa ara al Congres dels Diputats.

L'adaptacio d'aquesta directiva, que busca reforcar el dret que les condicions de treball siguin previsibles, esta pendent de la legislacio espanyola des d'agost del 2022.

Ja s'han publicat les llistes d'una part dels interins de la funció pública de la Generalitat que passaran a ser funcionaris o personal laboral en haver superat el concurs de mèrits. Les pots consultar en aquest enllaç.

En total, són 9.459 treballadors que des d'abans del gener del 2016 estaven treballant com a interins i que passaran a tenir un contracte indefinit sense haver de fer un examen. Han consolidat el seu lloc de treball per coneixements, experiència i altres requisits.

D'aquests, 6.717 seran funcionaris de carrera, i 2.742 seran personal laboral de ple dret abans de finals d'any.

Aquestes són les primeres places estabilitzades per un concurs de mèrits, o sigui, sense necessitat d'anar a concurs d'oposició.

Les persones que no entrin per concurs de mèrits podran optar a presentar-se a les places que es convocaran per un concurs d'oposició que tindrà en compte els mèrits, però també el resultat de les proves, que no seran eliminatòries.

En total, els acords entre la Generalitat i els sindicats més representatius a la funció pública preveuen estabilitzar d'aquesta manera 19.244 interins.

Es preveu que al final de tot el procés, uns 50.000 interins de la Generalitat puguin ser funcionaris o personal laboral de ple dret.

Entra en vigor la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública.

Ara els interins que ocupin la mateixa plaça durant més de 5 anys podran quedar-se-la sol amb un concurs de mèrits, sense haver de passar per concurs d'oposició.

Però tots aquells interins a les administracions que cobreixin una plaça menys de 5 anys hauran d'afrontar una oposició per quedar-se amb la plaça. Aquests interins tindran avantatges respecte a altres opositors, doncs la fase de concurs ponderarà un 40% i l'experiència serà l'element determinant a la valoració, i els exercicis de la fase d'oposició es podran considerar no eliminatoris.